dijous, 26 de maig de 2011

el punt del mig

T'he conegut un diumenge. No pot haver-hi més bon auguri. La vida esclata vora la platja i m'atreveixo a imaginar vespres d'estiu bevent-me els teus ulls mentre xarrupo cervesa i menjusso patates braves al passeig marítim. Fa por anar tan enllà, i potser no cal: n'hi ha prou d'imaginar el vespre d'avui, a la cafeteria de la Rambla on hem quedat, una taula metàl·lica a la terrassa i el sol allargassant les hores fins a extrems que ens semblen insòlits i insolents, Quarts de nou i encara hi ha llum!, i tu que somriuràs, segur, i acabaràs de contar-me el que em deies diumenge, que véns de muntanya però que la mar t'ha seduït, i et contaré un altre cop que jo vinc de mar i de vegades tinc invasions d'enyor de verd i de muntanya, i voldré creure que sabrem trobar el punt del mig mentre sospeso la possibilitat d'atrevir-me a acostar-me un poc més i besar-te.

diumenge, 15 de maig de 2011

verd

Em calia verd aquest diumenge. Arbres, terra, fulles, pedres. Vora mar hi ha un enyor permanent de muntanya. A ciutat hi ha un enyor permanent de tot. 

Per no enyorar el que vam ser, avui he seguit rutes inèdites. Un paisatge sense records, sense tu al seient del copilot, sense la teva aroma mormolant-me t'estimo a cau d'orella, sense fotos d'altres vides que se superposen de cop al panorama. Sense nostàlgia. La terra aquí no et sap la veu, la pell, la tendresa. És gairebé agraïda la solitud, gairebé plàcida, serena.

Gairebé.

diumenge, 1 de maig de 2011

un dia se'ns va acudir

Diumenge a Sitges. Ganes de mullar els peus al mar i agafar un grapat de sorra i deixar que se t'escoli entre els dits. Olor d'estiu. Hi ha algun valent que es banya. Te'n recordes? Tu i jo un migdia estrany d'abril en una platja deserta, feia fresca però hi havia el sol, malgrat les previsions de pluja encara hi havia el sol, Ens banyem? T'ho vaig dir jo, encara tenia aquelles ganes de fer bogeries, de decidir en un moment donat qualsevol moviment imprevist, una entremaliadura, el que fos que quedés després molt de temps en la memòria i ho poguéssim explicar, Un dia se'ns va acudir ..., i mentre ho explicàvem recordar-nos, recuperar-nos fins a l'infinit. Quan sortíem de l'aigua, va començar a ennuvolar-se i va acabar caient un ruixat intens. Ens el miràrem des de dins d'un bar del poble, buit i trist. L'estiu semblava molt lluny aquella tarda, i feia només uns moments el teníem a tocar.