dimecres, 27 de juliol de 2011

maneres de dir-ho

Parlàvem
de quin misteri
amarava els fulls de paper bíblia
llegits a París, aquella tardor.
Un dia ens vam llevar
i hi havia neu a les teulades.
Les mans es gelaven, sense guants.
Vas comprar-me'n uns d'angora.
Era una manera de dir que m'estimaves
mentre els arbres del parc es carregaven de flocs blancs,
flonjos com la llana que em cobrien les mans nues.

Teresa Costa-Gramunt


Adonar-te amb un cop d'ull que estic a punt d'angoixar-me enmig de tot de gent que no conec en una festa estranya, i estrènye'm suaument els dits sota la taula. Comprar-me panets de llavors del forn més bo del barri. Dormir amb el coixí dur. No fer soroll al matí per no despertar-me. Enviar-me un poema que creus que fa per mi, que s'assembla a mi, que et recorda a mi. No oblidar-te de mi les nits que no dormo amb tu. Voler dormir amb mi totes les nits que no pots. Quedar-te a esmorzar algun diumenge i que sembli que res ni ningú no t'espera. Regalar-me, inesgotable, tota la llum dels ulls. I deixar que alguns dies et busqui jo la mà sota la taula i te l'estrenyi suaument per dir-te que, si vols, podem fugir de tota aquesta gent que no sabem qui és i retrobar-nos a fora, amb copes per brindar i les ganes intactes de besar-nos.

dissabte, 23 de juliol de 2011

insòlites

Comences a fer-te la idea que aquest estiu no serà un estiu com els altres, i encara que hi ha dies que trobes a faltar una mica la calor constant a la pell i la lassitud dels migdies xafogosos, respires una mica alleugerida. Que sigui tan estrany, tan insòlit, tan imprevisible, el fa únic i incomparable. No n'hi ha cap altre, en el teu record, que pugui venir a barrejar-se amb aquest. Estàs abocada a viure l'ara, que tothom en parla i que no sabies ben bé què volia dir. Deu ser això: concentrar-te i escriure frases insòlites, aire fred d'un matí de juliol, tempesta elèctrica d'una matinada de juliol, jaqueta i mitjons un migdia de juliol, cafè sense gel una tarda ennuvolada de juliol.

Ara, sembla, comença un dia assolellat i fresc de juliol.

dimecres, 13 de juliol de 2011

tardor d'estiu

(Imatge de http://www.rotaryadelvalle.com.ar/images/verano5.jpg) 
Setembre al juliol. Olor de mar de tardor al passeig, a mitja tarda. A les pupil·les, paraules que prometen que mai no deixaran d'enviar-te correus plens de tendresa, de somriures, de complicitat. Que no cauran els mots en l'oblit o en la monotonia. Els seus ulls en el record, tots els minuts del dia. Qui no se n'enamoraria si la conegués avui, ara mateix, en aquest estiu-tardor de jaquetes improvisades i calfreds a l'autobús? Estiu que refresca la pell bullint per després besar-la amb calidesa quan comença a enfredorir-se. Estiu inèdit, estiu sense passat, encara sense nom. Estiu-tardor, aquest, per recordar-lo sempre.