divendres, 19 d’agost de 2011

sense diaris



No arriben els diaris aquests dies, i si arriben és igual perquè no els anem a buscar, els passejos fins al poble només són per als vespres abans de sopar, quan els quioscos han tancat i han plegat els paparazzis. Hi ha una alegria estranya, infantil, en el desig inconfessat de passejar com si el nostre fos un amor clandestí, com si les velles que ens observen des de darrere les cortines haguessin de sortir al balcó escandalitzades, com si els joves catòlics que van a veure el Papa poguessin oblidar l'amor incondicional cristià i volguessin algun dia apedregar-nos a la sortida de l'església. No arriben els diaris perquè no els volem llegir, perquè en aquest indret perdut on acaba el nostre estiu estrany de calor tardana i xàfecs de capvespre saber el que passa a la resta del món és com tornar-hi abans d'hora. I encara ens queden dies per desgranar el desig.


divendres, 12 d’agost de 2011

llum

Hi ha gent que té llum. Se li escapa pels ulls, per la pell, pel somriure. Gent que no necessita demostrar res, que simplement és, plenament i sense condicionants. Et miren directament als ulls quan parles, quan parlen, i escolten molt, escolten més que diuen -t'escolten-, et donen aquell espai imprescindible que necessites per ser tu, també, plenament i sense condicionants. Al seu costat, no per damunt, no per sota, no pel mig. No envaeixen, no xuclen, no assalten la teva energia intentant imposar la seva, no necessiten dir Jo sóc, Jo penso, Jo sento, perquè són, pensen i senten en presència, sense escarafalls, sense impostures. Gent que et passaries la vida mirant, escoltant, tenint a la vora. Gent amb llum que avui deuen estar mirant estrelles que cauen del cel.