dimecres, 14 de setembre de 2011

setembre

Llibres, manifestacions, lluna plena de setembre que comença a minvar. Calor d'estiu quan la tardor ja treu el nas pel calendari. El mar increïblement blau, rutilant, com en ple juliol, i els nens jugant a la platja quan surten d'escola. Una sola perspectiva a curt termini, per no caure en la trampa dels condicionals que expressen desitjos que no hi són -m'agradaria, voldria tant, em faria tan feliç-, només un projecte a vint-i-quatre hores vista, que demà sopem juntes en un bar del passeig i tu encara vulguis acaronar-me la mà damunt les estovalles. Avui, aquest vespre a soles, el llibre que escullo de la pila, les fotos de la mani, la lluna que perd força en el cel sense núvols. Setembre plàcid que intento conjugar en present.

divendres, 2 de setembre de 2011

me equivocaría otra vez



Tornaria a equivocar-me. A escollir a cegues el camí de l'esquerra encara que el de la dreta fos més fàcil, més tranquil, més còmode. Tornaria a buscar-te els ulls entre la gent en un bar ple de fum tot i sabent que si els acabava trobant ja no podria desempallegar-me'n mai més. Tornaria a llençar la casa per la finestra per travessar l'oceà i somiar que puc començar de nou en un país que no sap res de mi, encara que fos només per adonar-me que la pena i els records s'han colat no sé com dins l'equipatge, i que el mar del costat de casa serveix igual per ofegar-hi tot el llast. Tornaria a estudiar la matèria menys productiva del món només pel gust de no sentir el pas de les hores entre les parets de la biblioteca. Tornaria a equivocar-me per no haver de morir-me sense haver trepitjat els camins de l'esquerra, sense haver viscut amb les butxaques buides, sense haver trobat l'abisme dels teus ulls foscos, sense haver-te tastat la pell, aquesta olor inconfusible d'ametlles dolces.