dijous, 10 de novembre de 2011

20 anys sense Montserrat Roig

"(...) al capdavall, tenia por que arribés el temps de les cireres. I per a voler el temps de les cireres cal tenir fe que un dia arribarà."

Montserrat Roig, El temps de les cireres

I per més anys que passin, pel que sembla, cada generació torna a viure la por i l'esperança que arribi el temps de les cireres. Ens ho creiem, veritablement, avui, que arribarà algun dia?

dijous, 3 de novembre de 2011

retrobaments

Li dic que sí, que podem veure'ns per fer un cafè, tot i que quan penjo m'adono que no sé gaire de què podem parlar. Em ve al cap aquella frase feta de les pelis, "Tu i jo ja no tenim res a dir-nos", i no sabré si és veritat fins que no ens trobem davant per davant i ens mirem als ulls, però ara mateix penso que no tenim ja res del que tinguérem, ni les paraules ni la pell ni la complicitat ni el misteri, que no sé gaire si tenim res a dir-nos. Em demana de veure'ns i li dic que sí amb desconcert i aparco l'expectació, de què serveix imaginar què serà si en acabat no tindrà res a veure, si potser fins i tot ens adonarem que encara tenim alguna a cosa a dir-nos, que potser no ha mort del tot el fil que ens va fer còmplices. O potser serà tot el contrari. L'únic que hi ha, ara per ara, és una trucada i un sí. I una inquietud callada, gairebé imperceptible, que se'm confon amb les ganes impacients que s'acabin els dies de pluja.