dissabte, 3 de març de 2012

tornaràs a tremolar



Tornaràs a estimar, tornaràs a riure, tornaràs a tremolar. Tornaràs a escriure mails inspirats, a esperar la resposta amb l'ai al cor, a mirar el mòbil cinc-centes mil cinc-centes cinc vegades en un matí, a somriure eternament com una imbècil totes les hores del dia. Qualsevol petit detall et tornarà a fer pensar en ella, et recordaràs dels seus ulls i et moriràs de ganes de parlar-ne amb qui sigui, tornaràs a treure-la a la conversa amb qualsevol excusa, "ella també juga a vòlei", "a ella també li agraden els escacs", "ella també viu en un poble vora el mar". Tornaràs a desitjar caminar agafada de la seva mà pel passeig un matí assolellat de diumenge, tornaràs a tremolar quan li notis a prop la pell, tornaràs a estimar amb la mateixa intensitat que les altres vegades. Perquè res no és etern, tot el que mor torna a renéixer i la vida fa camí sense originalitat, sense estridències.