dimarts, 3 d’abril de 2012

benvolgut




No t'escriuria mai un mail, un sms, un missatge al mur del facebook. Sé qui ets, et veig a la llista interminable dels seus amics i amigues, i penso que ets guapo, que tens uns ulls bonics, un cos atractiu i aquella mirada d'intel·lectual que degué ser el que més va encisar-la quan et va conèixer a la universitat; però no t'escriuria mai quatre ratlles que comencessin amb un "benvolgut". Preferiria veure't cara a cara, donar-te la mà abans que m'oferissis la galta perquè ens féssim dos petons de cortesia, només per saber si me l'estrenys fort o si deixes la teva fluixa i indolent. M'agradaria mirar-te als ulls que a la foto semblen transparents i descobrir si s'hi amaga alguna ombra que pogués haver-la ferit quan éreu joves i forts i no teníeu por de l'hivern. M'agradaria sentir-te la veu i endevinar qualsevol modulació sibil·lina i tortuosa que s'hi pogués amagar. Si et veiés sabria del cert si vas estimar-la, si vas respectar-la, si vas saber acaronar-li l'ànima i el cos amb la tendresa infinita que es mereix. Si no vas fer-li mal, encara que ella no parli mai, ni quan l'empaita l'enyor, malament de tu.