diumenge, 27 de maig de 2012

tant si la tens com si no la tens

Recomençar l'escriptura com qui recomença la vida. Al capdavall, no ens devem haver equivocat tant com ens pensem. Potser tot això calia. Tanques els ulls i la tornes a veure, la sents, la respires, i entens que l'amor deu ser això, aquest agraïment infinit per haver-la conegut. Perquè és, perquè hi és, perquè se t'escalfa el pit a l'alçada de no recordes quin txakra quan la penses i la sents i la respires, tant si la tens com si no la tens, tant si es recorda de tu com si t'oblida per sempre.

(Foto: http://koffi1948.blogspot.com.es/2011/12/el-peso-de-la-soledad.html)