dissabte, 7 de juliol de 2012

interrupcions

Que siguin quarts d'una i arribis a casa amb tres cerveses al cos i no puguis anar a dormir perquè tens el cap com un núvol flonjo que et recorda aquelles nits de riures i balls i rodaments que et fan perdre una mica, només una mica, el contacte amb el terra, que encara hi ets però no, que tens el riure fluix i els ulls lluents i una alegria gairebé infantil que et fa riure de les tecles que no encertes al teclat i se't passeja pel cap aquella cançó, ara no en recordes el títol però la taral·leges, i si tanques els ulls és com si estiguessis en un vaixell i anessis d'un cantó a l'altre de la coberta sense poder ni voler controlar el vaivé. 
I de cop ja no rius, de cop t'adones que els últims minuts només volies arribar a casa i trobar-la buida i asseure't davant del teclat i tenir aquest moment amb tu i per a tu i reconèixe't que t'ha sabut greu que no t'escoltés just quan li volies explicar aquell episodi, aquell moment que va ser un abans i un després en la teva vida. Reconèixe't que t'ha fet un poc de mal que t'interrompés mirant cap a una altra banda i comentant no sé què del menjar, no sé què del cambrer simpàtic, i tu amb la frase a mig dir, i tu canviant de tema tot d'una i mossegant-te la llengua pensant ara xerraves massa. I ara hi penses i enyores qui et mirava als ulls fins que acabaves de parlar, qui s'interessava per tots i cadascun dels teus mots, qui et feia saber que volia saber de tu, qui t'estimava en la verborrea i en el silenci, qui t'acollia tota tu i t'ho feia saber.
Saps que la trobada d'avui potser no es repetirà. Però has estat bé, malgrat tot. I la lluna comença a minvar, com l'entusiasme, i juliol promet tornar amb calor d'estiu i ganes de mar i de passejades amb bicicleta. Un encert el punt del mig, ni tot ni res, una de freda i una de calenta, i al cor, aquesta nit, una carícia tèbia amb una pinzellada agredolça.