divendres, 2 de novembre de 2012

com impactes de metralla

"Estaven l'un al davant de l'altre, sense retrets, amb una mena d'alegria escanyada. Déu meu, tant de patir, per què? La vida estava allí, ratllada d'arrugues, amb les mans que li tremolaven lleugerament, encara carregades de brillants, amb els ulls plens d’intel·ligència i d’espera. “Seu.” Eren mig estrangers i mig coneguts, amb les paraules d'amor enllà del temps com impactes de metralla en una paret cansada."
 
Mercè Rodoreda, Mirall trencat