dilluns, 11 d’agost de 2014

fins a la propera lluna

Foto: Sebastian J

Anaves i venies, com la lluna plena que s'amagava a estones rere els núvols. La gran lluna. La lluna enorme, la lluna grossa, la lluna superba i capritxosa. S'amagava a estones el teu desig com s'amagava la lluna, contenint el meu, que es desbocava, i revifant-lo de sobte, quan ja pensava que no, quan seguia el ritme dels teus núvols i aturava els dits que et buscaven amb desfici la pell sota la roba. El revifaves de cop i em feria el desig en la carn com m'encegava la lluna quan apareixia de sobte despullada de núvols. Anaves i venies, venies i marxaves, com la lluna, com els núvols, com el vent, com el mar inquiet d'aquest estiu. Quieta, només, endins, l'olor de tu, fins a la propera lluna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada