dilluns, 20 d’octubre de 2014

cap llàstima

Font: Favim.com


Que nadie sea absuelto por no quererse.
Silvio Rodríguez

Em renya. T'estima, em diu. No veus com et mira? I deixa la frase en suspens. No diu el meu pecat. Em fa llàstima, insisteix, perquè es veu de lluny, que t'estima.

Llàstima. Estimar fa llàstima, diu. L'amor és bonic, contesto. L'amor fa moure el món. Fa espetegar la llengua, enfadada, però no diu res més. Em deixa per impossible, suposo. Per pecadora impenitent.

No li dic que jo no em faig cap llàstima quan apareixes qualsevol dia al whatsapp i em dius Hola, bonica, com estàs? i noto que se m'encén el desig i que se m'escapa la tendresa pels dits que teclegen la resposta. Que m'agrado molt més ara que quan no t'estimava. No em faig cap llàstima quan sopem juntes i em contes que se't torna a moure la vida a dintre, que tens tants projectes, tantes il·lusions, tantes ganes un altre cop de viatjar. Quan rius i sé que et voldria sempre així, feliç i riallera. No em faig cap pena quan em sorprenc amb el desig de besar-te les mans quan gesticules mentre tornes a contar-me coses petites i boniques que no compartiré mai amb tu. Quan et miro fixament als ulls i agraeixo a l'univers, o a Déu, o a qui sigui, que existeixis. Encara que hagis escollit un altre camí. Encara que m'estimis, també, però no igual (no així). 

Em renya, m'amonesta, em condemna. Que nadie sea absuelto por no quererse. Jo penso en tu i m'absolc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada