dijous, 27 de març de 2014

jo més que mai

erKURITA (CC BY-NC-SA 2.0)




Besar-te. Recuperar-te el gust, l'olor, el tacte suau dels llavis. Reconèixe'ls --reconèixe't. Recordar-te tant, tant. Tota una nit amb tu només en un sol bes. Desitjar-te --tant, més. Voler-te. Que em vulguis uns segons, només, abans d'anar-te'n. Abraçar-te.

e   s   t   i   m   a   r   -   t   e.

Deixar-te anar a l'estació, escales amunt, amb aquest amor a les butxaques de l'abric. Que t'abrigui. Que t'abraci quan estiguis trista. Que no hagis d'anar gaire lluny per acabar de curar-te les ferides. Que no hagis d'anar gaire endins, gaire al fons. Que puguis respirar aviat com abans. Que et torni la llum als ulls. Que siguis tu. Que em truquis si vols si mai oblides que ets la dona més estimable del món. Voler-te, mirar-te, sentir-te tan pertot. Estimar-te. Ser jo més que mai amb aquest amor.

dimarts, 11 de març de 2014

dir(-ho)

(Fotografia: _boris(CC BY-NC-SA 2.0))

Dir-t'ho. Perquè sí. Perquè no tinc res a perdre. Perquè t'he tingut a prop i he hagut de fugir per no tocar-te, per no besar-te, per no caure en tu sense xarxa. Perquè arribo a casa i encara em sento el desig a l'abisme de la pell. Perquè no sé què fer-ne --perquè no sé què dir-ne. Dir-t'ho, dir-me, dir-te'l, com si no el sabessis ja, com si pogués estar a unes passes de tu i que no em notessis el batec, el desfici, aquesta lava lenta que m'escanya el seny i em fa tremolar les cames. Dir-t'ho i que em quedin encara alguns mots al retrovisor que torna a emmirallar-te després de tant temps. I agrair el desig que se m'escapa del cos i comença a fer camí per l'espai cibernètic. I tornar-me a adormir en tu.

dijous, 6 de març de 2014

al moll



(Fotografia: Carsten aus Bon)

La barca al moll, quieta. El cul a terra i els peus dins del riu, i els ulls en els dits que juguen a dibuixar cercles a la superfície de l'aigua. Els ulls en els dits i l'ànima tancada a casa perquè no surti volant si llegeix el que em dius amb el somriure i el gest aquests dies que et retrobo, inesperadament inserida en la quotidianitat d'aquest any, després de tants, després de tot. M'ajudes amb el trasllat i mentre fem caixes em mires de dret als ulls i sé que saps que no deixaré mai de desitjar-te. La barca al moll, quieta, i l'ànima que cou i que s'aferra a les arrels de la riba per no buscar-te els dits i acaronar-los. Ens trobem en un concert i t'acostes tu a saludar-me, i sé que saps que et besaria si no fos que no m'he atrevit encara a preguntar-te si ho voldries, ni que fos una vegada. A la sortida em busques i sé que saps que només et cal una paraula perquè talli la corda que amarra la barca al moll i et busqui la pell sota la roba quan t'acostes a abraçar-me. La barca al moll, paralitzada, i el cul a terra i els peus glaçats dins l'aigua del riu. I els ulls en tu, una altra nit, quan m'adormo.