dimarts, 29 d’abril de 2014

preferiria no fer-ho




Preferiria no fer-ho. Però ho faig. Ho fem. Em convides a una copa de vi negre. M'agrades --anem bé. M'agraden els clotets que se't fan a les galtes quan rius. M'agrada la manera com rius. Que bé que riguis. Voldria preguntar-te com t'ho fas. Com ensorres la tristesa per poder estar ara aquí, amb mi, que no et conec, després de l'enèsim naufragi que m'has explicat aquesta tarda. Rius, em fas brindar per aquest moment d'ara, beus amb llavis que fan ganes de besar. Jo trontollo. No et pregunto d'on treus les ganes, el somriure, aquesta alegria que se t'escapa dels ulls. T'agrado, crec. Ho sembla. Anem bé. Ets tu qui em beses primer. Encara no sé si sabré anar-me'n després. Et beso. M'agrades, t'agrado. Anem bé. No cal que ens estimem, penso. No cal que ens coneguem. No sé si seré capaç de dormir amb tu. Et beso, t'ensumo, et llepo. Preferiria no fer-ho. Però ho faig. Ho fas. Ho fem. Encara no sé si podré quedar-me després. No sé si després. No sé.