dimarts, 13 de maig de 2014

Fucking Amal




Mentre parlàvem de malentesos i des-trobades, jo pensava en elles dues a la barana del pont d'Amal, una nit d'estiu al nord. Devia fer fred, però la noia rossa duia una samarreta de tirants. Potser havia begut una mica massa. No ho sé. No recordo gaire la pel·lícula. Recordo només la imatge d'elles dues al pont, soles. Sense ulls jutges, sense llengües executores. Soles al pont, lliures de trobar-se, de no mirar-se, de passar de llarg. Lliures de ser i de dir-se. No sé si van besar-se llavors. Segurament. L'important, per a mi, és que hi van anar. Encara que en el darrer moment decidissin girar els ulls cap a una altra banda. Hi van anar. 

dimarts, 6 de maig de 2014

dormir amb tu


Dormir amb tu una altra vegada, quan feia tant temps que pensava que ja mai més, quan ja ni hi somiava. Tornar-te a tenir al portal de casa, com llavors, i voler creure que aquest cop no tindré por, que no em quedaré amb l'alè tallat al pit quan em busquis la pell sota la roba. Tenir por, morir de por, sentir de cop que no en sabré, que amb tu no n'he sabut ni en sabré mai. Besar-te malgrat tot. Et calia només una paraula perquè tallés la corda que amarrava la barca al moll. Et calia només besar-me un vespre a l'estació per deixar-me el desig espetegant contra les costelles i la gola, impacient per viure'l, impacient per dir-lo. Que tornis a dir-me 'puc quedar-me a dormir?', i jo torni a pensar que em moriré si no et quedes. Dormir una altra vegada amb tu i sorprendre'm de recordar-te el tacte de la pell, com si fos ahir la primera nit de novembre que vam fer l'amor. Resseguir-te, hipnòtica, la línia vertiginosa del melic. No sabré què dir-te quan et despertis. No sabré com viure-ho quan em desperti. No sabré com dir-ho quan ja no hi siguis.