dijous, 4 de setembre de 2014

revolts

Fotografia: Alpha du centaure

 
Darrere el revolt, totes les certeses fetes polsim de purpurina, com les ales de les papallones que m'esgarrinxen l'estómac aquests dies amb cada missatge teu. Hauria de frenar abans, accelerar durant, tornar a frenar després. Això em deien a l'autoescola. Aferrar-me fort a l'asfalt per no sortir disparada. Però m'escrius i somric, m'escrius i m'accelero, m'escrius i et penso, m'escrius i m'esfumo, m'escrius i ballo, m'escrius i se m'enfila el desig de puntetes des del ventre fins al pit i m'encén les galtes i les orelles. M'escrius i tot torna a ser bonic, fins i tot els núvols indecisos de setembre, fins i tot aquest estiu de pa sucat amb oli. Darrere del revolt potser m'estimbo. Abans i durant, accelero, accelero, accelero.