dijous, 14 d’abril de 2016

ja no ens passa

deu ser això el que espanta: el dia que t'adones que ja no et passa, i que a ella, probablement, tampoc. Que la penses i no hi ha ni pessigolleig ni mig somriures al vagó de metro quan t'envia un missatge, ni ganes de parlar d'ella a totes hores. El dia que ja no et passa, que ja no us passa, i arribes a preguntar-te si realment us va passar mai. Que s'acaba el dia i t'adones que no l'has trobada a faltar. Deu ser això el que frena, el que entela aquesta alegria adolescent d'avui amb una amenaça soterrada de rutina i indiferència. 

Per això em quedo quieta. Et miro mentre parles i constato que encara m'encanto i em perdo en les teves pupil·les, que encara desitjo agafar-te les mans nervioses i besar-te cadascun dels dits mentre rius i fas veure que et faig pessigolles. Que encara em fonc quan em ve al cap l'última nit que vam fer l'amor. I que t'enyoro cada minut que et penso i no hi ets. Em quedo quieta i no et dic que és això el que m'espanta. No que marxis, no que no em vulguis, no que no hi siguis. Que et miri un dia i ja no sigui capaç de veure't com et veig ara.

dimarts, 12 d’abril de 2016

margarides


Un any i mig, ja, d'aquell Que nadie sea absuelto por no quererse, i tu encara a dins, i pel camí tantes pèrdues. Em vaig saltar la primavera i l'estiu de l'any passat, com si no haguessin existit mai, i la tardor i l'hivern van tornar a fagocitar-me. Tardes de diumenge de sofà i manta, a soles, mirant qualsevol sèrie. Persianes abaixades quan se'n va el sol, radiadors a tot drap, sopes de verdures i matins de nas glaçat i de no-vull-llevar-me. Tants silencis i tant no-res, tant pilot automàtic i tant vermut de diumenge amb el cap a una altra banda. I no sé com va tornar març, amb dies d'aire juganer i vespres sense fresca, i ara em trobo amb ganes de mar i de roselles i de maduixes, de balls a la plaça del Rei i de diumenges per camins de ronda. Encara em voltes pel cor però potser ja no fa mal, potser t'he trobat lloc a la vora dels somriures i ja no et vull si no et puc i mentrestant t'estimo encara que no et pugui. I les margarides del balcó, no penso pas desfullar-les.